dijous, 17 d’abril del 2008

Una postal

Avui com es costum, forta batalla contra les ganes de fumar. De moment, espero que definitivament ,vaig conquerint el territori ?. No obstant mestres fas el dinar sol, he descobert una visió antiga, dels anys 60 o 61. Jo tenia un amic del cole que la seva família van llogar una casa a Calella de la Costa. Els mesos de vacances el pujava a veure. RENFE a primera hora del matí de un Agost, trens de fusta sortint de la Estació de França i fent tot el trajecte vora el mar. Aquest trens al principi i final del vagó tenien les escales per pujar o baixar els passatges. Allí assentat amb els peus al esglaó i mirant el mar fumava els primers paquets de tabac. Eren 3 Carabelas o Bisontes. Els vagons no eren com els de l`AVE d'ara. Penseu que parava a Arenys de Mar on pujaven unes persones per vendre "peladillas", i ja tot a punt per que al passar per San Pol, pregunta cridant "Quina hora era". Ja a Calella, al passeig veia esperant al meu amic, X, mort fa uns anys.
Avui també: cap cigarro.

Bona nit, Àngel.

1 comentari:

mafalda ha dit...

Bufa! La de records que m'has despertat parlant de viatges amb tren! La meva distracció preferida era la de, contemplant alguna finestra oberta, imaginar què deuria estar fent la gent que hi vivia dins. Era realment entretingut!