dijous, 15 de maig del 2008
La mùsica es una terapia
Adéu a tots.
Àngel
divendres, 9 de maig del 2008
Temps de Flors
Avui he rebut la visita al blog de una persona anònima que sembla segueix el meu camí per també deixar de fumar, dic que si tens ganes de xerrar o puc donar-te la má per anar endevant
fes-ho al blog.
Bones festes de les flors
Àngel
dilluns, 5 de maig del 2008
Una mà
Continuo amb la gran guerra contra el tabac que dijous que ve farà un mes. Per a complicar més les coses (sé que no em puc queixar ja que penso que molta gent voldria estar com jo) he agafat o ha tornat una "punyetera" depre que no ha pogut vèncer la meva voluntat, fins casi tocar fons.
Ja estic millor i amb ganes de lluitar i trobar els dies que vindran amb ganes i alegria de fer coses i buscar els grans o petits moments que tot el que tenim al voltant ens dona.
La maxima illusiò d`aquest dies a estat el que una persona m`ha donat la má.
Àngel.
divendres, 25 d’abril del 2008
Venent roses
Fa dos dies que no he escrit res al diari: no passa res. Continua la lluita contra el tabac. Ja han passat 15 dies i això es lo que importa.
Vaig explicar que per Sant Jordi, al matí, estava a la parada de unes amigues que són d'una associació. Mentres venia rosas, punts de llibre etc, vaig veure moltes personas badant per la plaça. Petitons de varias escoles que miraven si teniem globus o caramels. Joves que a primera hora els ulls els brillaven com espurnes al comprar la primera rosa a la noia-noi del seu cor. Parelles grans de agafats de la mà, buscant la rosa més maca i econòmica, que per a ells era una maravella. I també gent amb cadira de rodes, que algun familiar o amic els portava a sortir de la cambra sola i freda per manca de calor humà, a donar-hi volta seguint la via dels de devant. Tot un món de circumstàncies i mirades diferents per gaudir d'un dia diferent.
Àngel
dimarts, 22 d’abril del 2008
Sant Jordi 08
Tinc uns amics dedicats a una associació de afectats per una malaltia. Demà porten roses i altres objectes per la diada a vendre a la rambla d'aquesta ciutat. Espero amb il·lusió donar un cop de má fent pinya amb ells.
Del tabac no me n'oblido: avui fa quinze dies que no provo un cigar. Es dur, durant el dia penses moltes vegades en fumar i demanes a la teva voluntat ajuda per no caure. Demà amb la feina no i pensaré. Gracies als meus fills M i A, per el suport que amb donen. També als amics.
Voldria donar una rosa a tots. Gràcies
Àngel
dijous, 17 d’abril del 2008
Una postal
Avui també: cap cigarro.
Bona nit, Àngel.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Comentari rebut
He rebut un comentari de un/a anònim interessat a conèixer com ho feia. Primer, et dono les gracies per contactar amb mi. Després, et dic que no segueixo cap mètode. Això si, porto un parxe de nicotina des de el primer dia. La resta és el coco. No m'hagués pensat mai que la voluntat pugui ser tant forta. Crec que tots els que realment vulguin deixar de fumar ho podem aconseguir.
Si vols comentaris aquí estic per ajudar.
Àngel. Gracies a tots
dilluns, 14 d’abril del 2008
Una setmana sense fum
Ara tinc ganes que fagi un mes que no fumo, i no perdre la confiança de les persones que m'han donat suport i entres elles jo mateix. Gracies per els vostres comentaris.
Un petò.
Àngel
dissabte, 12 d’abril del 2008
L`importancia de l`amor
M'ha ajudat a evitar la temptació de agafar un cigarret el record de la meva exdona, dels meus dos fills A i M, de la meva neta (ja explicaré cas per cas el motiu perquè tinc un enorme compromís amb ells) i també dels amics anònims que aportant comentaris al blog animant a seguir endavant amb ells.
Els voldria donar les gracies per el suport que representen i la bona companya de donen.
Espero demà sortir i escampar "cabòries" i no trobar una trampa estan tant sol.
Us diré un secret: si vull dormir tant es per somniar amb la meva exdona, cosa que pot ser perillosa al despertar. Més avui per avui...
Gracies a tots.
Àngel
dijous, 10 d’abril del 2008
Un combat de boxa
He parlat sempre de sinceritat dons bé aquest principi de deixar al tabac, comença al matí en què maquinalment penses amb fumar. Ja no dic res després de esmorzar o dinar. O ara mateix, estant tranquil·lament passant al ordinador els teus pensaments et sembla que falti alguna cosa que era impensable que no hi fos.
Be, la lluita encara que sigui dura (Un combat de boxe) contra tu mateix, aconseguir un dia més sense fumar, és molt important. Tant com el suport de la família i amics, que saben el que faig, em donen.
Gracies a tots
Àngel
dimecres, 9 d’abril del 2008
Bona nit
Dic tot això perquè no penseu que sóc el que té més problemes i més desgracies del mon, encara que a vegades aquest mon s'ensorri i vulguis caure dintre.
Ja prou de rotllos, demà més (No he provat ni una cigarreta).
Adéu i continuarem.
dimarts, 8 d’abril del 2008
Introducció
He començat explicant dos reflexions sobre la meva vida: la primera és la d'exfumador. Durant molts anys (45 aprox) he estat fumant sempre. La juventut per sentirte mes gran, la mili d`abans, amb la "hacerse un hombre" quina animalada. Desprès ja amb el costum adquirit, la novia el treball el casament i TU FUMANT. Després d'aquesta etapa las coses mes fermes o d'una bellesa intensa, van ser sempre acompanyadas d`una cigarreta o tres o deu. Tinc imatges de la meva vida en el que sempre el tabac està present, la lluna de mel, el naixament dels meus fills la mort dels pares i sogres. Com si una presencia externa o una ombra m'envoltés amb el seu fum gris-negre. Sense pensar-hi els anys han passat i fins ara en que problemes diferents en fet veura la meva vida desde fora per fer el pas decisiu de deixar de fumar.
Amics, nomès fa un dia!
Salutacions.