dijous, 15 maig de 2008

La mùsica es una terapia

La música es per mi una teràpia amb tots els moments. A casa de dia sempre s`escolta melodies de cantants o grups reconeguts o el menys que m`agraden i fa uns dies amb convidaren a una festa en la que apart del contingut del missatge de la reunió, van sortir a tocar dos grups de nois joves amb el só i la lletra que llogicament fan avui, al principi amb un volum molt alt i lletres per mi desconegudes amb vaig sentir amb un altre mon. Poc a poc tot va anar cambiant i el meu pensament no va caure amb el pensament del tabac, mi vaig trobar bé i content de conèixer música nova. No obstant la lluita continua i espero obtindré la Victòria.

Adéu a tots.

Àngel

divendres, 9 maig de 2008

Temps de Flors

Demá comença a la meva ciutat una exposiciò pùblica de flors per els carrers i altres llocs de la ciutat. Si el temps acompanya serà una setmana de festa, colors i olors que marquin la nova Primavera. Dic olors, perquè desde que deixo de fumar sento mes intensament aquest sentit i la seva diversitat ha estat molt reconfortan. Aquesta setmana fa un mes de la travessa per el desert de no fumar, sempre donc les gracies a familiars i amics que amb donen suport.
Avui he rebut la visita al blog de una persona anònima que sembla segueix el meu camí per també deixar de fumar, dic que si tens ganes de xerrar o puc donar-te la má per anar endevant
fes-ho al blog.

Bones festes de les flors

Àngel

dilluns, 5 maig de 2008

Una mà

Durant uns dies no he escrit res i penso que no està bé guardar-me les coses i vivències de la vida que ens toca per sort o desgracia passar.
Continuo amb la gran guerra contra el tabac que dijous que ve farà un mes. Per a complicar més les coses (sé que no em puc queixar ja que penso que molta gent voldria estar com jo) he agafat o ha tornat una "punyetera" depre que no ha pogut vèncer la meva voluntat, fins casi tocar fons.
Ja estic millor i amb ganes de lluitar i trobar els dies que vindran amb ganes i alegria de fer coses i buscar els grans o petits moments que tot el que tenim al voltant ens dona.
La maxima illusiò d`aquest dies a estat el que una persona m`ha donat la má.
Àngel.

divendres, 25 abril de 2008

Venent roses

Fa dos dies que no he escrit res al diari: no passa res. Continua la lluita contra el tabac. Ja han passat 15 dies i això es lo que importa.

Vaig explicar que per Sant Jordi, al matí, estava a la parada de unes amigues que són d'una associació. Mentres venia rosas, punts de llibre etc, vaig veure moltes personas badant per la plaça. Petitons de varias escoles que miraven si teniem globus o caramels. Joves que a primera hora els ulls els brillaven com espurnes al comprar la primera rosa a la noia-noi del seu cor. Parelles grans de agafats de la mà, buscant la rosa més maca i econòmica, que per a ells era una maravella. I també gent amb cadira de rodes, que algun familiar o amic els portava a sortir de la cambra sola i freda per manca de calor humà, a donar-hi volta seguint la via dels de devant. Tot un món de circumstàncies i mirades diferents per gaudir d'un dia diferent.
Àngel

dimarts, 22 abril de 2008

Sant Jordi 08

Demà és Sant Jordi: ja és dins de la nostre història i festes els llibres i las roses.
Tinc uns amics dedicats a una associació de afectats per una malaltia. Demà porten roses i altres objectes per la diada a vendre a la rambla d'aquesta ciutat. Espero amb il·lusió donar un cop de má fent pinya amb ells.
Del tabac no me n'oblido: avui fa quinze dies que no provo un cigar. Es dur, durant el dia penses moltes vegades en fumar i demanes a la teva voluntat ajuda per no caure. Demà amb la feina no i pensaré. Gracies als meus fills M i A, per el suport que amb donen. També als amics.
Voldria donar una rosa a tots. Gràcies

Àngel

dijous, 17 abril de 2008

Una postal

Avui com es costum, forta batalla contra les ganes de fumar. De moment, espero que definitivament ,vaig conquerint el territori ?. No obstant mestres fas el dinar sol, he descobert una visió antiga, dels anys 60 o 61. Jo tenia un amic del cole que la seva família van llogar una casa a Calella de la Costa. Els mesos de vacances el pujava a veure. RENFE a primera hora del matí de un Agost, trens de fusta sortint de la Estació de França i fent tot el trajecte vora el mar. Aquest trens al principi i final del vagó tenien les escales per pujar o baixar els passatges. Allí assentat amb els peus al esglaó i mirant el mar fumava els primers paquets de tabac. Eren 3 Carabelas o Bisontes. Els vagons no eren com els de l`AVE d'ara. Penseu que parava a Arenys de Mar on pujaven unes persones per vendre "peladillas", i ja tot a punt per que al passar per San Pol, pregunta cridant "Quina hora era". Ja a Calella, al passeig veia esperant al meu amic, X, mort fa uns anys.
Avui també: cap cigarro.

Bona nit, Àngel.

dimarts, 15 abril de 2008

Comentari rebut

La guerra continua. En tres moments he pensat amb agafar un cigarro, i en les tres ocasions he sentit silenci en lloc de l`antic ronroneix del meu pit. Llavors, he fet coses diferents fins que la mala passada ha fugit. Si amb una setmana no sento roncar els pulmons serà bona senyal ,oi.
He rebut un comentari de un/a anònim interessat a conèixer com ho feia. Primer, et dono les gracies per contactar amb mi. Després, et dic que no segueixo cap mètode. Això si, porto un parxe de nicotina des de el primer dia. La resta és el coco. No m'hagués pensat mai que la voluntat pugui ser tant forta. Crec que tots els que realment vulguin deixar de fumar ho podem aconseguir.
Si vols comentaris aquí estic per ajudar.
Àngel. Gracies a tots