Abans de res, per les persones que visiten aquest blog, voldria aclarir que tot i les paraules escrites, sé que no soc el més desgraciat, ni de moment tinc una malaltia mortal com tants casos i son al món. Dono tot el meu suport a totes les persones que els toqui la ombra negre de la soledat, a tots els nens malalts o sense el amor que voldrien, a tots aquells que veuen aixecar el dia a través dels cristalls d'un hospital sense una mà estimada donant suport, a tots els que estimen i no troben l'altre. El món està ple de misèries que la societat ignora o passa de puntetes per el costat per no despertar i no donin problemes.
Dic tot això perquè no penseu que sóc el que té més problemes i més desgracies del mon, encara que a vegades aquest mon s'ensorri i vulguis caure dintre.
Ja prou de rotllos, demà més (No he provat ni una cigarreta).
Adéu i continuarem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'ha encantat com t'has expresat en aquests tres escrits. Realment no has perdut el toc fem..í.
Estic molt orgullosa del que intentes i se que ho aconseguiràs.
T'envio molta força i ànims. Un petonet.
Sols la teva força de voluntat farà que puguis deixar de fumar TÚ ho aconseguiràs!!!Ànim i endevant:que cada dia serà un cigarret menys i un dia més de vida...
No t'arrepentiràs!
Publica un comentari a l'entrada