Fa dos dies que no he escrit res al diari: no passa res. Continua la lluita contra el tabac. Ja han passat 15 dies i això es lo que importa.
Vaig explicar que per Sant Jordi, al matí, estava a la parada de unes amigues que són d'una associació. Mentres venia rosas, punts de llibre etc, vaig veure moltes personas badant per la plaça. Petitons de varias escoles que miraven si teniem globus o caramels. Joves que a primera hora els ulls els brillaven com espurnes al comprar la primera rosa a la noia-noi del seu cor. Parelles grans de agafats de la mà, buscant la rosa més maca i econòmica, que per a ells era una maravella. I també gent amb cadira de rodes, que algun familiar o amic els portava a sortir de la cambra sola i freda per manca de calor humà, a donar-hi volta seguint la via dels de devant. Tot un món de circumstàncies i mirades diferents per gaudir d'un dia diferent.
Àngel