divendres, 25 d’abril del 2008

Venent roses

Fa dos dies que no he escrit res al diari: no passa res. Continua la lluita contra el tabac. Ja han passat 15 dies i això es lo que importa.

Vaig explicar que per Sant Jordi, al matí, estava a la parada de unes amigues que són d'una associació. Mentres venia rosas, punts de llibre etc, vaig veure moltes personas badant per la plaça. Petitons de varias escoles que miraven si teniem globus o caramels. Joves que a primera hora els ulls els brillaven com espurnes al comprar la primera rosa a la noia-noi del seu cor. Parelles grans de agafats de la mà, buscant la rosa més maca i econòmica, que per a ells era una maravella. I també gent amb cadira de rodes, que algun familiar o amic els portava a sortir de la cambra sola i freda per manca de calor humà, a donar-hi volta seguint la via dels de devant. Tot un món de circumstàncies i mirades diferents per gaudir d'un dia diferent.
Àngel

dimarts, 22 d’abril del 2008

Sant Jordi 08

Demà és Sant Jordi: ja és dins de la nostre història i festes els llibres i las roses.
Tinc uns amics dedicats a una associació de afectats per una malaltia. Demà porten roses i altres objectes per la diada a vendre a la rambla d'aquesta ciutat. Espero amb il·lusió donar un cop de má fent pinya amb ells.
Del tabac no me n'oblido: avui fa quinze dies que no provo un cigar. Es dur, durant el dia penses moltes vegades en fumar i demanes a la teva voluntat ajuda per no caure. Demà amb la feina no i pensaré. Gracies als meus fills M i A, per el suport que amb donen. També als amics.
Voldria donar una rosa a tots. Gràcies

Àngel

dijous, 17 d’abril del 2008

Una postal

Avui com es costum, forta batalla contra les ganes de fumar. De moment, espero que definitivament ,vaig conquerint el territori ?. No obstant mestres fas el dinar sol, he descobert una visió antiga, dels anys 60 o 61. Jo tenia un amic del cole que la seva família van llogar una casa a Calella de la Costa. Els mesos de vacances el pujava a veure. RENFE a primera hora del matí de un Agost, trens de fusta sortint de la Estació de França i fent tot el trajecte vora el mar. Aquest trens al principi i final del vagó tenien les escales per pujar o baixar els passatges. Allí assentat amb els peus al esglaó i mirant el mar fumava els primers paquets de tabac. Eren 3 Carabelas o Bisontes. Els vagons no eren com els de l`AVE d'ara. Penseu que parava a Arenys de Mar on pujaven unes persones per vendre "peladillas", i ja tot a punt per que al passar per San Pol, pregunta cridant "Quina hora era". Ja a Calella, al passeig veia esperant al meu amic, X, mort fa uns anys.
Avui també: cap cigarro.

Bona nit, Àngel.

dimarts, 15 d’abril del 2008

Comentari rebut

La guerra continua. En tres moments he pensat amb agafar un cigarro, i en les tres ocasions he sentit silenci en lloc de l`antic ronroneix del meu pit. Llavors, he fet coses diferents fins que la mala passada ha fugit. Si amb una setmana no sento roncar els pulmons serà bona senyal ,oi.
He rebut un comentari de un/a anònim interessat a conèixer com ho feia. Primer, et dono les gracies per contactar amb mi. Després, et dic que no segueixo cap mètode. Això si, porto un parxe de nicotina des de el primer dia. La resta és el coco. No m'hagués pensat mai que la voluntat pugui ser tant forta. Crec que tots els que realment vulguin deixar de fumar ho podem aconseguir.
Si vols comentaris aquí estic per ajudar.
Àngel. Gracies a tots

dilluns, 14 d’abril del 2008

Una setmana sense fum

Avui fa una setmana que no he provat res de res de tabac. En tinc moltes ganes a vegades però el millor es sentir que si vols pots guanyar a la malaïda costum de fumar.
Ara tinc ganes que fagi un mes que no fumo, i no perdre la confiança de les persones que m'han donat suport i entres elles jo mateix. Gracies per els vostres comentaris.
Un petò.
Àngel

dissabte, 12 d’abril del 2008

L`importancia de l`amor

Avui ha estat un dia difícil per la meva creuada. Sempre per culpa meva, he estat tancat a casa sense sortir i dormint molt. Ja sé l'explicació subconscient del perquè ho faig.
M'ha ajudat a evitar
la temptació de agafar un cigarret el record de la meva exdona, dels meus dos fills A i M, de la meva neta (ja explicaré cas per cas el motiu perquè tinc un enorme compromís amb ells) i també dels amics anònims que aportant comentaris al blog animant a seguir endavant amb ells.
Els voldria donar les gracies per el suport que representen i la bona companya de donen.

Espero demà sortir i escampar "cabòries" i no trobar una trampa estan tant sol.
Us diré un secret: si vull dormir tant es per somniar amb la meva exdona, cosa que pot ser perillosa al despertar. Més avui per avui...
Gracies a tots.
Àngel

dijous, 10 d’abril del 2008

Un combat de boxa

Hola a tots, tinc al calaix del despatx un paquet de tabac. L'últim que vaig obrir per que si mai la temptació amb pot, ho tingui fàcil i a casa mateix pugui "disfrutar"de una o deu cigarretes.
He parlat sempre de sinceritat dons bé aquest principi de deixar al tabac, comença al matí en què maquinalment penses amb fumar. Ja no dic res després de esmorzar o dinar. O ara mateix, estant tranquil·lament passant al ordinador els teus pensaments et sembla que falti alguna cosa que era impensable que no hi fos.
Be, la lluita encara que sigui dura (Un combat de boxe) contra tu mateix, aconseguir un dia més sense fumar, és molt important. Tant com el suport de la família i amics, que saben el que faig, em donen.

Gracies a tots
Àngel

dimecres, 9 d’abril del 2008

Bona nit

Abans de res, per les persones que visiten aquest blog, voldria aclarir que tot i les paraules escrites, sé que no soc el més desgraciat, ni de moment tinc una malaltia mortal com tants casos i son al món. Dono tot el meu suport a totes les persones que els toqui la ombra negre de la soledat, a tots els nens malalts o sense el amor que voldrien, a tots aquells que veuen aixecar el dia a través dels cristalls d'un hospital sense una mà estimada donant suport, a tots els que estimen i no troben l'altre. El món està ple de misèries que la societat ignora o passa de puntetes per el costat per no despertar i no donin problemes.
Dic tot això perquè no penseu que sóc el que té més problemes i més desgracies del mon, encara que a vegades aquest mon s'ensorri i vulguis caure dintre.
Ja prou de rotllos, demà més (No he provat ni una cigarreta).
Adéu i continuarem.

dimarts, 8 d’abril del 2008

Introducció

Hola bona tarda.
He començat
explicant dos reflexions sobre la meva vida: la primera és la d'exfumador. Durant molts anys (45 aprox) he estat fumant sempre. La juventut per sentirte mes gran, la mili d`abans, amb la "hacerse un hombre" quina animalada. Desprès ja amb el costum adquirit, la novia el treball el casament i TU FUMANT. Després d'aquesta etapa las coses mes fermes o d'una bellesa intensa, van ser sempre acompanyadas d`una cigarreta o tres o deu. Tinc imatges de la meva vida en el que sempre el tabac està present, la lluna de mel, el naixament dels meus fills la mort dels pares i sogres. Com si una presencia externa o una ombra m'envoltés amb el seu fum gris-negre. Sense pensar-hi els anys han passat i fins ara en que problemes diferents en fet veura la meva vida desde fora per fer el pas decisiu de deixar de fumar.
Amics, nomès fa un dia!
Salutacions.

Hola a tots

Avui dia 8 d'Abril del 2008, començo aquest petit diari per explicar, o al menys treure al exterior les meves vivències, si alguna persona el lletges que perdoni les faltes i pensi que només i trobarà sinceritat.