La música es per mi una teràpia amb tots els moments. A casa de dia sempre s`escolta melodies de cantants o grups reconeguts o el menys que m`agraden i fa uns dies amb convidaren a una festa en la que apart del contingut del missatge de la reunió, van sortir a tocar dos grups de nois joves amb el só i la lletra que llogicament fan avui, al principi amb un volum molt alt i lletres per mi desconegudes amb vaig sentir amb un altre mon. Poc a poc tot va anar cambiant i el meu pensament no va caure amb el pensament del tabac, mi vaig trobar bé i content de conèixer música nova. No obstant la lluita continua i espero obtindré la Victòria.
Adéu a tots.
Àngel
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Victòria no és com es deia la "niña de Rajoy"?
Felicitats, igualment.
molts ànims, Àngel. Fa com un any que ho vaig deixar... duríssim i cada dia m'enrecordo d'aquell cigarret que tant trobo a faltar...
Però al cim s'hi arriba i el paisatge que s'hi veu val la pena!!!!
Una abraçada
Soc ex-fumador. A mi em va ajudar una imatge que van posar en un diari dominical: era una cadena feta de cigarretes, cada anella era una cigarreta. Agafar-ne una, fumar UNA sola cigarreta, vol dir agafar TOTA la cadena una altre vegada. No existeix "Nomes una".
Hola ex...
Que se t'ha acabat la corda? Com és que ja no escrius?
Pensa que tot i que jo no et faci sempre comentaris intento llegir els teus escrits.
Vinga animat que vas començar molt bé! i no em diguis que no tens temps!
Un petonet.
Hola Àngel...no ens coneixem però remenant per Internet t'he trobat..com va tot?...espero que fantàstic i que ja siguis ex-fumador ...quina enveja!...i si no cap problema...algun dia ho aconseguirem... passat per el meu bloc si en tens ganes...
Salutacions!
Laura
http://eldarrercigarret.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada