Durant uns dies no he escrit res i penso que no està bé guardar-me les coses i vivències de la vida que ens toca per sort o desgracia passar.
Continuo amb la gran guerra contra el tabac que dijous que ve farà un mes. Per a complicar més les coses (sé que no em puc queixar ja que penso que molta gent voldria estar com jo) he agafat o ha tornat una "punyetera" depre que no ha pogut vèncer la meva voluntat, fins casi tocar fons.
Ja estic millor i amb ganes de lluitar i trobar els dies que vindran amb ganes i alegria de fer coses i buscar els grans o petits moments que tot el que tenim al voltant ens dona.
La maxima illusiò d`aquest dies a estat el que una persona m`ha donat la má.
Àngel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
hola
Hola Angel, ens alegrem que estiguis millor i més animat. T'animem a que segueixis endevant, estem segurs de que tu pots amb aixó i més. Animsssssss!!!
P.D: Tranquil que quan faci un any que no fumis ja ho celebrarem amb un piti..jejejje
Els teus veïns que t'aprecien molt. I que sempre et faran costat.
Fa dos diumenges vaig estar amb una nena de 7 anys que els seus pares s'acabaven de separar. Em comentava que no volia que ningú ocupés el lloc del seu pare, ni de la seva mare. Referint-se a que no podria païr que els seus pares refessin la seva vida amb terceres persones. Aleshores li vaig agafar la mà amb tendresa i li vaig dir, "notes el calor de la mà" doncs que per molts anys els teus pares trobin algú que els hi agafi la mà i els hi digui t'estimo.
La nena (Ariana) va quedar tant afectada per aquestes paraules, que em va abraçar molt fort i va respondre, moltes gràcies, t'estimo Marta ( et dius Marta, Oi?) L'havia conegut aquell mateix dia.
Va haver algú molt important per mi que un cop em va fer agafar la mà del meu marit i em va dir la mateixa frase que li vaig dir a l'Ariana.
Moltes gràcies i t'estimo molt papa!
Bona Tarda Ángel, sóc l'anònim fumador que et va preguntar si seguies algun tractament. He estat de viatge durant unes setmanes,i per això no t'he pogut seguir tal com et vaig dir que faria.
Sorprenentment per mi, veig que ahir va fer un mes que vas deixar de fumar i que vas començar a escriure el blog. Com et trobes? Realment ets molt fort. Durant aquests dies que he estat fora, he pensat molt amb el que has fet, i m'estic plantejant d'apuntar-me a la teva croada. Encara no ho tinc decidit, però veure com aguantes m'anima molt.
Així que molts ànims (pels dos).
Una abraçada.
Hola Angel, m'agrada el teu blog, veig que segueixes endavant amb el teu propòsit de deixar de fumar, és una bona pensada. A veure si aixequem aquest ànim, i t'animes a fer alguna sortideta amb els Amics de Girona, vinga.... que ens ho passarem bé.
un petonàs. Sol
Publica un comentari a l'entrada